La
llibertat és un valor tan fonamental, que la Declaració Universal dels Drets
Humans, aprovada i proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides el
1948 a París, la repeteix trenta vegades.
Per la llibertat s'ha lluitat, s'ha mort, s'ha matat, s'ha sofert, s'ha somiat, s'ha escrit; hi ha hagut guerres, revolucions, amotinaments, plors, rialles, herois, màrtirs; han sorgit teories filosòfiques, tendències polítiques, moviments socials, dictadures i anarquies.
Ens trobem doncs, davant el valor més compromès i més fràgil ; el més desitjat i temut ; el que es presta millor als xantatges i abusos ; el que ens pot portar les satisfaccions més grans i els pitjors disgustos.
Ara bé:
Tan sols és lliure
l'ésser que pensa.
L'ésser humà pertany al
gènere animal, fet que implica que estem sotmesos a unes condicions anatòmiques
físiques, temporals, d'espai...sobre les quals la nostra voluntat pot
intervenir molt poc o senzillament gens. El fred, la gana, la son, la digestió,
el dolor, el plaer, el creixement, la malaltia, la mort... ens dominen.
No obstant, Aristòtil ja va definir la persona humana com a animal racional. És
a dir, amb la capacitat de pensar, imaginar, valorar, decidir,
preveure...
Aquesta capacitat de escollir, de decidir és el que ens fa lliures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada