PENSAMENTS EDUCATIUS. NÚM. 47
LLAVORS I ADOBS PER FER CRÉIXER
Educar
ve de la paraula Educere, que significa extreure de dins. Educar és l’art d’acompanyar
a SER qui ja som. No es tracta d’omplir, dirigir, imposar,... Es tracta de
permetre, acompanyar, respectar, estimar, donar la mà,...
Per reflexionar:
En el silenci de la meva reflexió percebo tot el meu món
intern com si fos una llavor, d'alguna manera petita i insignificant però també
pletòrica de potencialitats.
I veig a les seves entranyes el germen d'un arbre magnífic,
l'arbre de la meva pròpia vida en procés de desenvolupament.
En la seva petitesa, cada llavor conté l'esperit de l'arbre
que serà després. Cada llavor sap com transformar-se en arbre, caient en terra
fèrtil, absorbint els sucs que l'alimenten, expandint les branques i el
fullatge, omplint-se de flors i de fruits, per poder donar el que han de donar.
Cada llavor sap com arribar a ser arbre. I tantes són les
llavors com són els somnis secrets.
Dins de nosaltres, innombrables somnis esperen el temps de
germinar, arrelar i donar-se a llum, morir com llavors ... per convertir-se en
arbres.
Arbres magnífics i orgullosos que al seu torn ens diguin, en
la seva solidesa, que sentim la nostra veu interior, que escoltem la saviesa
dels nostres somnis llavor.
Ells, els somnis, indiquen el camí amb símbols i senyals de
tota classe, en cada fet, en cada moment, entre les coses i entre les persones,
en els dolors i en els plaers, en els triomfs i en els fracassos. Allò somiat
ens ensenya, adormits o desperts, a veure'ns, a escoltar-nos, a donar-nos-en
compte.
Ens mostren el rumb en pressentiments fugissers o en
llampecs de lucidesa encegadora.
I així creixem, ens desenvolupem, evolucionem ... I un dia,
mentre transitem aquest etern present que anomenem vida, les llavors dels
nostres somnis es transformaran en arbres, i desplegaran les seves branques
que, com ales gegantines, creuaran el cel, unint en un sol traç el nostre
passat i el nostre futur.
No hi ha res a témer, ... una saviesa interior les acompanya
... perquè cada llavor sap ... com arribar a ser arbre ...
"Contes per pensar" de Jorge Bucay
Dins
nostre hi ha infinitat de llavors que esperen SER, germinar, créixer,
servir,... Educar és acompanyar en
aquest procés possibilitador.
Per
tal que les llavors puguin créixer, a voltes cal abonar bé la terra, posar-la
al sol, regar-la, confiar i observar. La vida ens brinda molts moments de màgia
i plenitud cada cop que les llavors germinen.
I
quins són els adobs que podem brindar a diari als nostres fills/es perquè
puguin SER qui ja són, perquè puguin desplegar tot el seu potencial i puguin
esdevenir la millor versió d’ells mateixos?
Adobem
la terra de moltes maneres i ho fem cada dia! A vegades de manera inconscient,
altres essent-ne ben sabedors...
Adobem quan:
• Fem reconeixements
sincers que sorgeixen del cor.
• Respectem i escoltem.
• Acollim les situacions
sense expectatives.
• Practiquem l’art de la
lentitud.
• Permetem l’observació i
el descobriment de nous horitzons encara desconeguts pels seus ulls.
• Compartim moments de
màgia.
• Cultivem la gratitud a
les nostres vides.
• Creem complicitats que ens
acosten.
• Deixem que es
descobreixin per dins.
• Prediquem des de
l’exemple, influint des de la coherència i no l’autoritarisme.
• Cultivem valors que els
ajuden a créixer i aquests es reflecteixen en els nostres actes.
• Practiquem l’empatia i
la compassió.
• Acompanyem des de la
responsabilitat, donant la millor resposta a cada situació.
• Gestionem les emocions
de manera creativa i adaptativa.
• Restem en la calma i la
serenitat.
• Sabem veure la bellesa
i la compartim.
• Comprenem que la
diversitat forma part de la riquesa de l’ésser humà.
• Som capaços de generar
espais on poder expressar les emocions...
• Regalem moments de
silencis, somriures, abraçades, carícies, paraules dolces, ...
• Som autèntics.
• Busquem descobrir-los
i no convertir-los.
• Preguntem, donem
opcions, no jutgem,...
• Fluïm i ens mostrem
flexibles.
• Legitimem i consensuem.
• Capacitem i els
enfoquem en les oportunitats i les possibilitats.
• Animem sense que
darrera hi hagi recompenses o càstigs.
• Ensenyem a pensar.
• Estimem sense
condicions des del cor.
Pare... mare... recorda que:
·
Dins teu també està ple
de llavors, llavors germinades i llavors que esperen ser adobades per poder
germinar. Què et semblaria aturar-te i reflexionar sobre això? Quin és el teu
potencial? Quines habilitats utilitzes? Quins dons desplegues? Quins projectes
prenen forma a la teva vida? Quins somnis has fet realitat? Quins esperen que
els escoltis? Adobes prou el teu interior perquè les llavors que hi ha dins teu
vagin germinant?
·
El millor adob, el
millor regal que pots donar als infants i a les persones que estimes, és ser la
millor versió de tu mateix/a perquè ells puguin esdevenir la millor versió
d’ells mateixos.
·
Caminem plegats, aprenem
plegats, caiem plegats, ens aixequem plegats,... creixem plegats per SER.
Roser
Farràs Prat
ww.serpercreixer.com
