dimarts, 15 de desembre del 2015
L'advent a l'escola
En el vestíbul de l’escola hem preparat com una corona de branques i flors, anomenada corona d'advent, amb quatre espelmes, una per a cada diumenge.
Cada element que hi ha a la corona té un significat.
La forma circular: El cercle no té ni principi ni final. És el senyal de dues coses: 1) Ens recorda que l'amor de Déu és etern, sense principi ni final, 2) Ens impulsa a imitar aquest amor estimant a Déu i al proïsme, fent-nos desitjar que el nostre amor tampoc s'acabi mai.
Les branques verdes: el verd és el color de l’esperança i de la vida
Les quatre espelmes s’encenen d’una a una , durant els quatre diumenges d’advent. Ens ensenyen a esperar amb paciència, amor , alegria i esperança . Ens recorden que Jesús és llum. La llum que necessitem per caminar, superar dificultats, ...
Hi ha una petita tradició d'advent: a cadascuna d'aquestes quatre espelmes s'assigna una virtut que s'ha de millorar durant aquesta setmana, per exemple: la primera, l'amor; la segona, la pau; la tercera, la tolerància i la quarta, la fe. Les pomes vermelles : representen els fruits del jardí del paradís, que Déu va oferir a Adan i Eva.
dimarts, 1 de desembre del 2015
PINZELLADES núm. 45: Educació religiosa, també! (1a part)
El cristianisme proposa una vida humana nova no només individualment, sinó també comunitàriament. Proposa fer comunitats que creïn relacions noves, que visquin realment segons els valors evangèlics d’amor, de generositat, de justícia, de col·laboració, de solidaritat, d’acolliment dels desvalguts, d’acompanyament dels malalts, de...
Proposa l’estima per la família i pels altres,
la solidaritat amb els més necessitats,
la integritat en la veritat,
la capacitat de demanar perdó i de perdonar,
la pregària confiada i agraïda,
la justícia en les relacions,
l’empatia amb els malalts, els
pobres, els estrangers,
el treball actiu i eficaç a favor de la pau,
el sentit de comunitat i de pertinença a un grup,
la moderació en l’ús dels béns,
sense ostentacions,
l’absència de crítiques negatives i estèrils,
el respecte i l’estima de la natura
i de tots els éssers vius,
la no discriminació de les persones,
la senzillesa, la humilitat, la confiança,
la fe, la capacitat d’admiració, el respecte,
la compassió, la llibertat, la sinceritat,
la honestedat, la
capacitat de compartir...
Nosaltres, els
cristians, volem transmetre i compartir de
mica en mica, aquests valors amb els
nostres fills, i per això lluitem
–ja des de l’infància– perquè vagin arrelant a les seves vides:
des del si de la família, en primer lloc, però també de les diverses activitats que ens ofereix la comunitat
parroquial; per als més petits: catequesi parroquial,
missa d’infants, la primera comunió, catequesi posterior,
coral infantil; per als adolescents i joves: grup
d’esplai, escoltisme, preparació de missa
jove, implicació en casal de joves, parti-cipació
en trobades de joves, participació en campanyes de recollida
d’aliments, grups de revisió de vida, voluntariat, col·laboració en alguna ONG, ...
La figura del pare o la mare en l’adolescència juga un paper fonamental en quant que el noi o noia ja va consolidant
determinats aspectes de la seva
persona: adquisició d’aprenentatges
més amplis, aparició d’un determinat
temperament modelant el seu caràcter i personalitat... Els adolescents necessiten emmirallar-se, a part del seu grup d’amics cada cop més important per a ells, amb els qui han estat
punts de referència fins aquell moment, els pares.
La figura dels pares
adquireix un valor exemplar i rellevant per als fills,
en una societat molt consumista i força complicada, per la presència molt elevada d’agents externs que poden repercutir o influir de forma negativa en la maduració i evolució psicològica dels fills (abús de xarxes socials, determinats continguts d’internet, influència de certs programes de TV, consum de
drogues, crisi dels valors familiars
tradicionals,...); i a més a més, dins
del nostre món que canvia de forma molt ràpida.
LA TRANSMISSIÓ
DE LA FE
La fe és creure en Déu Pare, font de vida i de bondat, i en el seu Fill Jesús, fruit del seu amor
misericordiós. Tenir fe és confiar en Déu donant
resposta d’adhesió al seu amor en la nostra vida. El do de la fe l’hem rebut a través del baptisme, i d’una cadena immensa de cristians
que ens han precedit.
La família és l'àmbit
primari i bàsic de la transmissió de la fe. A més de la vida, els pares
som trans-missors d’un estil de vida, d’una manera
de relacionar-nos amb l’entorn humà, amb la
natura i amb Déu. Conscientment i
inconscientment transmetem als fills allò que creiem i allò que som.
Si Déu compta en la vida dels
pares, els fills creixen arrelats en la
fe que nodreix la vida familiar. Si la pregària, el silenci o
el culte no són importants per als pares, els fills difícilment
ho incorporaran en la seva vida. Ben segur, compta més el valor del testimoni que el de la paraula, encara que les paraules ajuden a complementar i reforçar el testimoni, revelant l’autenticitat
del cristià si s’expressa i actua amb coherència.
Viure la fe no suposa garantir
la seva transmissió. No podem imposar la fe als fills;
només podem acompanyar-los en el seu camí personal
vers l’amor, respectant el seu propi
ritme, amb serenitat, per afrontar els seus interrogants i de vegades les seves distàncies. Hem de tenir en compte la pròpia idiosincràsia de cada fill: introvertit, sociable, participatiu, solitari, aglutinador, reflexiu, actiu, comunicador, sensible,... Cadascun farà el seu camí a un ritme distint, el que sigui bo per a ell, i això cal tenir-ho clar en el seu procés de creixement. Hem d’ajudar-los a eixamplar el seu cor i la
seva ment, que adquireixin una visió àmplia de la vida on la fe hi aporta un paper enriquidor i
transcendent per a la persona.
Margarida Bové, Josep Masip i Jesús Bosom
PINZELLADES núm. 46: Educació religiosa, també! (2a part)
PENSAMENTS EDUCATIUS - Núm 46
Educació religiosa,
també! (2a part)
L’EDUCACIÓ
L’educació
no és una qüestió de discursos, més aviat és una qüestió de vida,
d’exemple. Els nens i les nenes capten, com una mena d’esponja, totes les
nostres actituds, tant si són virtuts com si són defectes. Per tant, sense
voler-ho expressa-ment, ells capten els nostres valors polítics, ètics,
socials, morals, alimentaris, culturals, ecològics, i també els de la fe.
Per
tant callar, dissimular, posposar,... no arregla res. Deixar que decideixin?
Sí, però cal una informació, una formació, una educació, un testimoni del que
hom creu. No podem amagar-los res, no podem fer veure que no és important.
I
si no som massa creients o tenim dubtes, o potser pensem que pot-ser... o no
sabem què, hem de ser conscients que el món religiós és present a les nostres
vides, als nos-tres pobles, i cal donar respostes clares, directes i honestes,
ni que sigui enmig de dubtes.
Cada
cop més es parla del món interior, de la interioritat, dels valors que poden donar
sentit a una vida. La fe, la religió poden ajudar a formar el món interior dels
infants, de manera que siguin feliços, lliures i solidaris, lluny de les sectes
de tota mena que acaben esclavitzant les persones.
PAUTES CONCRETES O VIVÈNCIES
1 - El nostre
dia a dia, marcat sobre-tot per un ritme d’estrès, a voltes no ens permet parar
i veure les coses d’una manera més plàcida
profunda. Cal buscar moments de recolliment i intimitat.
2 - Els
fills no necessiten de grans actuacions però el que sí és important és que ells
percebin que tenen uns pares ferms i segurs en les pautes educatives,
espirituals, socials, ... I que sentin que, aquest amor incondicional, sempre fa costat a la persona davant de
qualsevol adversitat de la vida, sigui quina sigui l’edat, la situació o el
problema.
3 -
Sentir-se estimat és el millor del món! I això els pares ho saben fer molt bé.
4 - “Tenir
temps per als fills.” És la millor inversió de futur. És una forma d’estimar
els fills. Dedicar temps a jugar amb ells, anar d’excursió, ensenyar-los a fer
les primeres pedalades, xutar la pilota, anar al bosc, gaudir plegats de la
natura, d’una posta de sol... seran moments i experiències viscudes que ells
sempre recordaran; tenen a més un valor afegit d’estimació rebuda que pot
servir el dia de demà, per facilitar l’apropament i la comunicació quan, en
l’etapa de l’adolescència, sigui precís demanar consell als pares.
5 - Educar en
l’amor envers els al-tres, en la pregària, en els valors,... és una manera
d’obrir els nostres fills a una dimensió més àmplia de la vida i, per tant, és
important que ells també en puguin formar part.
6 - Des de
ben petits, aprofitar l’hora dels àpats per fer una petita benedicció d’acció
de gràcies per la gran sort de tenir aquells aliments. En aquest moment, algun
dia, estaria bé parlar d’altres persones que passen dificultats i potser estan
mancades d’aliments. És una manera d’ensenyar-los i sensibilitzar-los cap a la
solidaritat, tant per aquest tema com per d’altres.
7 - Un
moment per fer una petita pregària és l’hora de llevar-se o l’hora d’anar a
dormir. Només cal desitjar o agrair al Nen Jesús un bon dia, amb paraules
senzilles, aquelles que brollen del seu cor. Més endavant se’ls pot ensenyar a
resar el Parenostre, l’Ave Maria, o alguna altra pregària que sabíem de petits
i que es va transmetre d’avis, a pares i fills, com l’Àngel de la Guarda.
8 -
Ensenyar-los també a fer una petita pregària en moments d’alegria com a acció
de gràcies: pregària espontània davant la bellesa de la natura; o en moments de
dificultat: malalties dels avis, un company d’escola ingressat a l’hospital; o
per demanar ajuda i suport a Jesús, els fa saber que tenim un Bon Amic en el
camí, que sempre ens fa costat.
9 - Si
algun dia tot passejant amb els pares, s’apropen a una església o ermita,
entrar-hi, fer una petita pregà-ria a la Mare de Déu o a Jesús i realitzar el signe
d’encendre un llantió en acció de gràcies
o per una intenció determinada.
10 -
Introduir el tema de la pregària més personal a mesura que van creixent: “quan
reso, parlo amb Jesús”, “quan llegeixo la Bíblia és Ell qui em parla”.
11 - Ell va
instituir l’Església dels batejats. Els cristians quan ens reunim, sentim i
vivim que fem comunitat de vida. Quan celebrem l’Eucaristia estem celebrant la
fe i estem pregant comunitàriament.
12 - Quan
participem activament en grups de joves que es plantegen la seva fe, grups de
revisió de vida, grups de diàlegs i formació per adults, grups de visitadors de
malalts,... estem fent comunitat, estem celebrant la vida i vivint la fe.
I
encara hi ha moltes ocasions per viure la fe, per educar el món interior dels
infants, o per formar com ara:
13
- Les celebracions més domèstiques: el pessebre de Nadal, la visita al
cementiri per recordar els familiars difunts.
14
- Les celebracions familiars: bateigs, primeres comunions, bodes, aniversaris
senyalats...
15
- Visites a llocs religiosos: Montserrat, Núria, Roma,...
16
- Viatges de caps de setmana o de vacances.
17
- Participació en campanyes solidàries: aliments, tercer món, Càritas, maratons
de la Tele ,
campanyes de Reis...
18
- Conèixer altres pobles, altres cultures, altres costums, altres religions,...
i aprendre a respectar tothom i a col·laborar amb tothom, pels valors més
humans i més evangèlics.
19
- Les sortides a la natura, fomentant les capacitats d’admiració, de respecte,
d’escolta, de silenci,...
Margarida Bové, Josep Masip i Jesús Bosom
Subscriure's a:
Missatges (Atom)