REFLEXIONAR

Davant d'una feina a fer... REFLEXIONAR!

"Què és el que he de fer?"

Identificar la tasca i prendre consciència de què es tracta.

"Bé, em paro i repeteixo les instruccions."

- Centrar l'atenció i guiar la resposta.

"Bé, ho estic fent bé."

- Autoavaluar-se i auto reforçar-se.

"Està ben fet i, si m'equivoco, puc fer-ho més a poc a poc i corregir-ho."

- No descentrar-se de la feina i corregir els errors si es produeixen."

"He de repassar-ho, per si de cas."

- Fer un repàs de la tasca feta. 

LA DONA MÉS LLETJA DEL MÓN?

Aquesta dona fa una reflexió sobre el seu aspecte... I no deixa a ningú indiferent.

COOPERAR...

Aquesta setmana estem parlant de la cooperació. I no volem entendre la cooperació com ajudar als demés. No només vol dir això.

Cooperar és col·laborar, contribuïr, treballar junts per obtenir un objectiu comú. 

Treball en equip. No cal anar tots sols!! Tots necessitem ajuda i tots podem ajudar. 

Podem superar les dificultats entre tots!!

SETMANA DE LA SOLIDARIAT

La setmana del 27 al 31 de gener vam celebrar la Setmana de la Solidaritat. 
Durant aquells dies vam reflexionar sobre la prohibició de les armes nuclears. Vam parlar dels efectes sobre la població civil, i també de les seves conseqüències a nivell ambiental, econòmic,...

El dijous 30 de gener, dia del DENIP (Dia escolar de la no violència i la pau) es va llegir un manifest i, un representant de cada classe, va entregar un llistat amb els acords presos a la seva classe després de reflxionar sobre les armes nuclears. 

Com és tradicional, durant la setmana es van fer els Esmorzars Solidaris. Tota la Secundària va participar-hi activament, fent esmorzars o comprant-los. Cada dia un curs va posar a la venda els seus pastissos, galetes, xocolata, sucs,... El pati era un constant anar i venir d'alumnes, de professros.
I va ser un èxit! Es va recollir un total de 1068,50€!! Els diners, com cada any, van destinats a l'escola Sam Sam de Senegal. 

URBANITAT...

Civilització: 

Avançament de la humanitat en l'ordre intel·lectual, social i moral.

Civilitat: 

Qualitat de civil, de qui té les maneres acostumades entre les persones que viuen en societat, demostració de les bones maneres.

Urbanitat: 

Manifestació externa del respecte envers les altres persones. Cortesia en les maneres.

ESTÀS A PUNT?

Estàs a punt per oblidar el que has fet pels altres i fer memòria de tot el que els altres han fet per a tu?

Estàs a punt per no fer cas d'allò que el món et deu i pensar en tot allò altre que tu deu al món?

Estàs a punt per posar els teus drets en últim lloc, els teus deures al mig, i les oportunitats de fer alguna cosa més que el teu deure en primer lloc?

Estàs a punt de veure que el teu germà és tan real com tu, i esforçar-te per anar més enllà del seu rostre i arribar-li al cor?

Estàs a punt per reconèxer que l'única raó noble de la teva existència no és treure profit o avantatges de la vida, sinó allò que ets capaç de donar a la vida?

Estàs a punt per donar, per donar-te?

Estàs a punt per trecar el teu llibre d'insults contra el món i buscar al teu voltant, molt a la vora teu, un lloc on puguis sembrar unes quantes llavors de felicitat?

Estàs a punt per fer que aquest 2014 sigui un any diferent?

HI HA ADVENTS PERQUÈ HI HA FERMENTS...

Una veïna de Jesús, la Joana, estava pastant el pa. Jesús era molt petit, i s'ho mirava amb una gran atenció. 

"Vaig deixar que pastés una estona i vaig veure'l gaudir tot endinsant maldestrament les seves mans dins la massa.

Li vaig demanar que em portés el llevat del rebost i m'arribà portant-ne un tros immens. Vaig esclafir a riure i li vaig dir:

- Amb això podria fermentar el pa de més de cent famílies! Mira, n'hi ha prou amb aquest bocí tan petit.

Ell mateix el va posar amb molta cura dins la massa i, després, jo ho vaig tapar amb un llenç net, per tal que reposés.

- Vols dir que ja no estarà?- em va preguntar cent vegades.

Li vaig replicar que al llevat cal donar-li temps, i que convé no tenir presses, sinó confiar en la força secreta que porta dins d'ell."

Van passar els anys. La Joana i Jesús es retrobaren de nou.

- No t'adones, Jesús, que tu i els teus amics no podreu pas arreglar les coses? Tot això del regne està molt bé, però cal que t'adonis de la poca força que teniu, de com en sou de pocs, i de com n'és d'inútil que us poseu en embolics i oposar-se als qui manen.

- Ai, Joana, Joana! Sembla mentida que aquestes coses me les diguis precisament tu, que em vares ensenyar això del llevat, que tant pot fer, malgrat sigui tan petitó, que dins d'ell hi ha una força amagada...