Després dels dies de festa i disbauxa que representa
el Carnaval, arriba la Quaresma.El mateix dia que acaben les festes de carnestoltes,
el Dimecres de Cendra, comença un període de quaranta dies, que just són els
dies que falten pel Diumenge de Pasqua.
Segons la tradició cristina, durant aquesta
quarantena, s’havia de fer una preparació física i espiritual per encarar
l’arribada de la Setmana Santa. Antigament començava aleshores un procés en el
que els cristians havien de fer una mena de penitència, practicant el dejuni i
l’abstinència.
Amb el pas dels anys, aquest sacrifici es va anant
diluint i, tradicionalment, es deixava menjar molt lleuger durant la setmana
(aigua, brou i verdura) i es permetia menjar peix només els diumenges. La carn
i els ous estaven prohibits durant la Quaresma. Avui en dia, si us hi fixeu,
veureu que el Divendres de Quaresma molts menús tenen el peix com a element
principal, evitant de posar carn com a herència d’aquesta tradició.
LA VELLA QUARESMA
Els 40 dies, o 7 setmanes, de prohibicions estan representats
pel personatge de la Vella Quaresma.
Es tracta d’una dona vella i arrugada, amb un mocador al cap, i
amb una característica molt peculiar: té 7 cames. Tantes cames com setmanes
falten perquè arribi la Setmana Santa.
Quan marxa el rei Carnestoltes, a moltes cases i escoles apareix
la Vella Quaresma, un paper on hi està dibuixada i retallada aquesta dona tan
peculiar.
La tradició és penjar-la en alguna finestra i cada divendres se
li ha de tallar una cama.
Així veurem com van passant cada una de les 7 setmanes fins que
arribi la Setmana Santa. Cada vegada que s’arranqui una cama, els nens i nenes
li han de cantar.