Una de les
festes importants de la tardor és la Festa de Tots Sants, la Castanyada i el
Dia dels Morts. Segons la tradició popular, aquestes dates són el moment de
l'any en què s'interrelacionen el món dels vius i el dels morts.
La nit de Tots
Sants era creença comuna que les ànimes dels avantpassats retornaven a les
cases i els llocs on havien viscut. Fins i tot es precisava l’hora: a partir de
les dues de la tarda de la diada de Tots Sants fins a l’endemà a la mateixa
hora.
Hi ha
força tradició de posar aquella nit un plat més a taula; o deixar un lloc buit
per als familiars difunts; o bé obrir les portes perquè passin les ànimes;
també hi ha força costums relacionats amb el foc i les ànimes: es solia posar
un llum a la porta de la casa per guiar-les; també es podia encendre el foc de
la llar perquè s’escalfessin, o encendre espelmes a les habitacions en record
seu...
Altres creences
afecten directament els infants.
Es
deia als nens que no es mengessin totes les castanyes (fruits de l’època)
perquè si no en deixaven alguna per a les ànimes, aquestes hi anirien a la nit
a estirar-los pels peus mentre dormissin. Els nens, és clar, preferien
deixar-ne alguna als peus del llit –que l’endemà trobaven canviada per un
panellet-.
Però què ens porta
a menjar les castanyes, els fruits de l’època, durant aquesta diada?
Se suposa que tal vegada la tradició es va
iniciar durant la nit que va del dia de Tots Sants al dels Morts. En temps
antics els campaners, durant aquesta vetllada, no paraven de fer sonar les
campanes de les esglésies parroquials i conventuals per avisar els veïns de l’oportunitat
de pregar pels difunts. El cansament que això els produïa feia necessari refer
forces, servint-se de la fruita del temps, que era el que més abundava. Les
acompanyaven d’alguns traguets de vi blanc per fer-les més passadores.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada