Albert Bosch, de 45 anys, va aconseguir el passat 4 de gener una fita històrica: ser el primer català en arribar als 90ºS del planeta i el primer espanyol que ho fa amb total autonomia, és a dir, sense la necessitat de rebre cap avituallament llençat des de l'aire i avançant únicament amb la seva pròpia força. Les dades demostren l'esforç que suposa aconseguir una fita d'aquestes caracterísiques: 67 dies d'expedició, 52 jornades de travessia, 48 de les quals en solitari - ja que el seu company d'aventura va haver d'abandonar- i 1.1150 quilòmetres de camí arrossegant un trineu de 130 quilos a temperatures extremes de -5ºC a -42ºC en etapes de de hores diàries. (...)
La gent et considera un home aventurer. Però ets prudent?
La persona aventurera pot ser atrevida, agoserada, però també ha de ser previnguda i ha de saber gestionar el risc. Si l'aventurer és esbojarrat i fa temeritats pot prendre mal, perquè l'entorn al qual s'enfronta sempre és incert i ple de riscos. Personalment, en la meva planificació i gesitó del risc sí que dono molta importància a la prudència. Intento convertir la màxima possibilitat d'incerteses en certeses.
Creu que les persones que s'enfronten a esports d'aventura a la vida quotidiana són, inclús, més prudents que els altres ciutadans? Molts corredors de curses de motociclisme així ho afirmen.
La prudència, el risc, la temeritat... depèn de la tolerància de cada individu, d'on posis el llistó. Per a una persona normal l'escalada pot ser una imprudència, mentre que per a un escalador professionarl és una activitat de prudència alta. Tots tenim diferents percepcions relatives al grau de prudència o imprudència respecte una mateixa acció. Una cosa hem de tenir clara, quan assumim riscos en coses en què no hi entenem, ja passem al grau de temeritats.
Segons vostè, estem parlant d'una qüestió d'equilibri, als extrems hi hauria la temeritat i la inactivitat. Com es troba, però, aquest punt entremig idoni? Com saps que cal fer un pas endavant, restar immòbil o fer un pas enrere?
La clau està en gestionar els límits. Hi ha diferents elements. Uns vénen de l'experiència, la racionalitat, l'autoconeixement... També hi ha, però, una part més intuïtiva. I, finalment, hi ha una part emocional. Aquesta és la que s'ha de vigilar més, perquè és la més traïdora i en un determinat moment ens pot ennuvolar el pensament en un moment de presa de decisions vitals.
(Fragment d'una entrevista a la revista Valors per Maria Coll. Agost 2012)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada