SOMRIU...

Aquest dijous passat, dia 6 de juny, l'alumnat de Secundària va celebrar el final de Pastoral del curs 2012-2013.

L'activitat va ser organitzada per els alumnes de 3r d'ESO.

Durant tot el dia, els diferents grups classes van anar passant per la Sala d'Actes. Un cop allà, els alumnes de 3r iniciaven la dinàmica, tot preguntant si nosaltres necessitàvem ser apadrinats... Nosaltres? Per què? Mireu aquest vídeo...

Un cop visionat, era el moment d'encetar un petit debat. Van tenir l'opció de poder dir la seva, reflexionar que, per a somriure, no necessitem grans coses... 

Després d'uns moments transcendents, arriba l'hora de riure. L'alumnat de 3r, per a fer somriure a la resta de companys de l'escola, van tenir una bona pensada, realitzar Harlem Shakes a totes les classes. Un cop editat el vídeo, els van passar un darrera l'altre. Tots van poder-se veure i, com era d'esperar, els somriure i les rialles es van dibuixar a la cara de tots els presents. Però això no era tot. Encara quedava una última "coseta".

Se'ls va repartir una petita cartolina. Havien d'escriure alguna cosa que, durant el curs, o en aquell moment, els fes somriure. Després de pensar-hi, els bolígrafs van fer la seva feina. Però... ENCARA QUEDAVA UNA ÚLTIMA SORPRESA!

Van demanar a tothom que no perdés la cartolina, ja que a la tarda les necessitarien... Però per a què?

Es va cridar a tota l'escola que baixés al pati. Un cop allà van seure al terra, tot formant una cara somrient. Un cop asseguts, se'ls va donar un globus, ple d'heli. Cada dos o tres alumnes havien de lligar el missatge escrit al matí i, amb una música de fons, deixar-lo anar.

Un molt bon acte per acomiadar-nos del lema d'aquest any. 
Cal felicitar a l'alumnat de 3r per a la preparació d'aquesta jornada... MOLT BONA FEINA!

Final de Pastoral, Secundària from Escola Pia 2 on Vimeo.

NEURONES MIRALL...

SI DÓNES UNA MIQUETA D'AMOR...

ELS PETITS DETALLS DIUEN MOLT DE NOSALTRES...

EL LLOP NO TAN FEROTGE

El bosc era casa meva. Jo hi vivia i m'agradava molt. Sempre mirava de mantenir-lo net i ordenat, quan...

Un dia molt assolellat, mentre estava recollint la brossa que havien deixat uns excursionistes, vaig sentir passes. Em vaig amagar darrere un arbre i vaig veure venir una nena vestida de manera molt divertida, tota de vermell i amb el cap cobert, com si no volgués que la veiessin. Naturalment, vaig decidir investigar. Li vaig preguntar qui era, d'on venia, et. Ella em va dir, cantant i ballant, que anava a casa de la seva àvia amb un cistell on hi duia el dinar.

Em va semblar honesta, però era el MEU bosc, i era molt sospitós que hagués entrat vestida d'aquella manera tan estranya. Així que vaig decidir donar-li una lliçó per tal que entengués la importància d'endinsar-se al bosc amb aquella roba tan estranya i sense haver-ho avisat.

Vaig deixar que seguís el seu camí i jo vaig còrrer a casa de l'àvia per una drecera secreta. Quan vaig arribar, vaig trobar-me una vella simpàtica i li vaig explicar el problema. Ella va estar d'acord amb mi en que la seva neta necessitava rebre aquella lliçó. L'àvia va estar d'acord a amagar-se fins que jo la cridés. I es va amagar sota el llit. 

Quan va arribar la nena, la vaig convidar a entrar al dormitori on jeia al llit, vestit amb la roba de l'àvia. La nena em va mirar fixament i em va dir alguna cosa sobre les meves orelles grans. Ja alguna altre vegada m'havien insultat, així que vaig mirar de ser amable i vaig contestar que les meves orelles eren tan grans per poder sentir-la millor.

Aquella nena m'agradava, i mirava de ser atent amb ella, però llavors va fer una altre observació insultant sobre els meus ulls, que els tinc sortits. Vostès comprendran que vaig començar a sentir-me molest; la nena tenia una aparença agradable, però era molt antipàtica. Malgrat tot, vaig seguir la mateixa política de parar l'altre galta i li vaig dir que aquells ulls m'ajudaven a veure-la millor.

El darrer insult ja em va fer entrar en còlera. Sempre he tingut molts complexos i problemes amb les meves dents, que són molt i molt grans i aquella nena va fer un comentari molt desagradable. Sé que m'hauria d'haver controlat, però vaig saltar del llit, i li vaig ensenyar les dents i li vaig explicar que eren per menjar-me -la millor!

Ara siguem seriosos: cap llop no es menjaria una nena. Tothom ho sap. Però aquella nena boja va començar a córrer al voltant de l'habitació cridant, i jo també corria darrere d'ella mirant que es calmés. Com que la roba de l'àvia no em deixava moure amb llibertat, me la vaig treure. I va ser pitjor. De sobte, la porta es va obrir i va aparèixer un llenyataire amb una destral enorme. En veure'l vaig entendre que corria perill, així que vaig saltar per la finestra i vaig fugir.

M'agradaria dir-vos que aquest és el final de l'aventura, però desgraciadament no és així. L'àvia no va explicar mai la seva part de la història. No va passar massa temps sense que corregués la veu que jo era un llop dolent, i tothom va començar a evitar-me.

No sé què li devia passar a aquella nena tan antipàtica i vestida d'una manera tan estranya, però jo mai més no vaig poder ser feliç. 


                                       ... empatia, els rumors, la figura de l'enemic,etc. 

JOVES I EMPATIA...

Tenim tendència a pensar que, els joves, pel fet de ser joves, no són empàtics. 

"Són la generació Ni-Ni...", "Estan tot el dia amb el telèfon..."  "Només pensen en ells mateixos"...

Segur?

EMPATIA

És l'esforç que realitzem per reconèixer i comprendre els sentiments i actituds de les persones, així com les circumstàncies que els afecten en un moment determinat.

Som empàtics (i també simpàtics!) quan calcem les sabates dels altres i caminem junts el temps que convingui.

PRUDÈNCIA A INTERNET...