El primer "Primer de Maig" reivindicatiu es va fer el 1890, en record dels fets de l'any anterior a la ciutat de Chcago. Per entendre aquests fets cal que ens remuntem al 1884. Aquest any es va acordar la jornada laboral de vuit hores a partir de l'1 de maig de 1886. Arribat aquest dia hi hagué manifestacions reivindicatives, que obligaren molts empresaris a acceptar la reducció d'hores de feina exigida pels treballadors. Però a Chicago hi hagué molts avalots els dies posteriors, perquè l'empresa Mc. Cormik no va acceptar les demandes obreres. Enmig del caos, va esclatar una bomba contra els repressors. Es va acusar a vuit obrers, quatre dels quals van ser sentenciats a mort, amb la indignació dels treballadors de tot el món.
Els "màrtirs de Chicago" foren condemnats sense proves i molts anys més tard es va poder demostrar la falsedat de les acusacions.
Les reivindicacions del moviment obrer que sorgia amb força la segona meitat del segle XIX es poden resumir en els anomenats "tres vuits": vuit hores de descans, vuit hores de feina i vuit hores d'educació.
No oblidéssim pas que, aquells anys, la Revolució Industrial batia el ple i que els obrers de les fàbriques havien de treballar jornades llarguíssimes per sobreviure en condicions infrahumanes. Treballaven més de dotze hores diàries, o setze i tot en alguns casos; hi havia un sol dia de festa setmanal, i sense vacances de cap mena; els sous eren tan miserables que fins i tot els infants havien de treballar: des dels vuit anys feien jornades esgotadores; els obrers vivien atemorits per por d'ésser despatxats en qualsevol moment, ja que no eren protegits per cap assegurança, si es quedessin sense feina.
Tot plegat va empènyer als treballadors a lluitar per uns drets molt justos.
.JPG)
